París, típic i tòpic. La ciutat de les llums, destí de tota parella d'enamorats. La torre Eiffel, el Louvre (i tot el que correspon a l'art), Montmatre, le Chat Noir, el Moulin Rouge, Tolousse Lautrec, Edith Piaf,... Tòpics i més tòpics. Et trobes París a la meitat de llibres que llegeixes, i a les pel·lícules, tres quarts del mateix. Podria atrevir-me a assegurar que no hi ha dia que passi sense que la capital francesa se t'aparegui en un moment o altre: una fotografia, una notícia, algú que hi viatja, o l'escenari del llibre que llegeixes. Sigui quin sigui l'àmbit que tractis, París és inevitable. és, en definitiva, un tòpic... O no.
(...)
Sigui o no tòpic... París és París. És una de les ciutats que més m'atrauen, que més curiositat em provoquen; té una mena d'iman que fa que sempre acabi tornant i redescobrint-la d'una manera diferent. Només comparable a la passió per la meva nova Barcelona.
ResponEliminaTòpic o no... c'est magnifique!
Saps que passa? Que aquest text és l'inici d'un de més llarg (en el procés del qual encara hi estic posat, i sembla ser que va per llarg), per això el ''o no'' final. Jo també estic enamorat de París (tot i que jo, ara per ara, només hi he anat a parar una vegada), i per això aquest escrit. I coincideixo amb tu amb això de Barcelona...Que per cert, podríem pactar un dia per voltar-hi, descobrir-hi els seus fabulosos racons i prendre alguna coseta mentre ens expliquem el que sigui, no? Ja que em deixeu sense veïnes! (:
ResponEliminaAcceptada la proposta :)
ResponElimina