La melodia en blanc i negre d'un piano va buidant, mica en mica, la casa. Redescobreixo, dins, espais i records. Una guitarra, una pel·lícula, un abric i un barret, uns poemes. Caixes que juguen a omplir-se, armaris que surten corrent, i el teu llit segueix intacte. Hi té posada la manta de colors, que sols gelar-te. No sé si encara tens les mans fredes...
I el piano, descontroladament embriagat, canta en silenci el seu tango salat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada